Demetrio Ribes Marco va nàixer a València el 1875 i va ser un dels arquitectes més rellevants de principis del segle XX. Va iniciar la seua formació a Barcelona, en Ciències Fisicomatemàtiques, i posteriorment es va traslladar a Madrid per a estudiar arquitectura. És allí on Ribes s’impregna de tot el debat teòric del moment sobre opcions i corrents arquitectònics com l’eclecticisme, modernisme, regionalisme o el racionalisme. Al llarg de la seua vida, Ribes s’interessa i aprofundeix en les teories del moment, des de les propostes d’Otto Wagner (representant del secessionisme vienés) a les pròpiament regionalistes de L. Rucabado, i va elaborar la seua pròpia versió que s’adaptà a les noves necessitats i usos dels materials.
L’obra arquitectònica de Demetrio Ribes té un perfil predominantment industrial, i destaca per la construcció d'edificis fabrils, ferroviaris, oficines, garatges o magatzems. Va ser arquitecte facultatiu de la Companyia de Camins de Ferro del Nord d’Espanya, des de 1902 fins a 1921, tota la seua vida professional. Per a aquesta empresa va estar realitzant projectes ferroviaris com els Edificis Bessons de Príncipe Pío, a Madrid, l’estació de Barcelona..., i totes les instal·lacions que portaven implícites (tallers, rotondes, edificis, molls...). L’Estació del Nord de València és l’obra més coneguda i reconeguda de Ribes; exemple més monumental i representatiu de la seua etapa modernista, i és, al seu torn, exemplar del moviment secessionista. Aquesta estació, inaugurada el 1917, assumeix el valor simbòlic de ser un dels monuments més representatius de la ciutat.
Al marge de l’activitat ferroviària, Demetrio Ribes va realitzar a València construccions i projectes per a ús industrial. També va treballar, com a consultor i assessor, per a altres contractistes com és el cas del Mercat de Colón de F. Mora, i el 1916 va formar la seua pròpia empresa constructora amb J. Coloma. En aquesta faceta de contractista va participar en la construcció dels Docks comercials del port de València com a «Sociedad Coloma y Ribes, construcciones en hormigón armado, Valencia», on destaca el fet que va ser l’iniciador de l’ús del formigó armat en les obres de construcció civil a la Comunitat Valenciana.
L’arribada del segle XX va portar noves tipologies arquitectòniques i, adaptant-se a les noves necessitats i usos de la ciutat, Ribes va realitzar garatges, magatzems i naus industrials de gran singularitat (Garatge «Gran Via», magatzem del carrer de les Fustes...).
Algunes de les seues obres han sigut enderrocades, com els magatzems per a la ferreteria d’E. Ferrer; altres, en canvi, foren projectes que es van dur a terme seguint les directrius d’un segon arquitecte, com «El Palau per a la Fira Mostrari».
També es va dedicar a l’arquitectura de caràcter públic i religiós, com la Casa de Correus i Telègrafs de Castelló, la Plaça de Bous de Xàtiva o l’Asil de la Marquesa de Sant Joaquim. Arquitectura civil i religiosa on Ribes projecta i desenvolupa les seues més variades facetes i aptituds, adaptades a la necessària funcionalitat requerida (eclecticisme, aplicació de la decoració en nous espais, correcta distribució espacial, ús del formigó armat...).
L’habitatge d’ús privat va ser un altre dels camps on Ribes va poder desenvolupar el seu programa arquitectònic. Foren obres realitzades en l’Eixample de València, en la reforma de l’antic barri de Pescadors, cases barates i de renda, i fins i tot el seu propi habitatge unifamiliar.
Home polifacètic i entusiasta que va morir a la primerenca edat de 46 anys, deixant un ampli llegat patrimonial que pot ser contemplat i analitzat en cadascun dels seus projectes i construccions. La Càtedra Demetrio Ribes, del qual pren el seu nom, intenta retre-li homenatge, per ser un dels arquitectes més interessants del segle XX, per la seua obra i trajectòria personal.